El deteriorament que pateixen els ecosistemes on neixen i viuen els infants d’aquest segle impacta de manera directa en la seva salut i qualitat de vida. Aspectes com la pobresa, el canvi climàtic, la desertificació, la contaminació atmosfèrica o l’exposició a drogues legals o il·legals constitueixen autèntics reptes no tan sols socials i mediambientals, sinó també sanitaris. La creixent consciència social de la relació entre la salut i el medi ambient fa que cada vegada amb més freqüència els pares consultin professionals sanitaris sobre com afecten els factors de risc mediambientals o com poden protegir-se’n. Sovint aquestes preguntes queden sense resposta o són pobrament orientades per uns professionals preocupats però malauradament poc formats en la matèria.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Unió Europea consideren la Salut Mediambiental Pediàtrica com un dels principals reptes sanitaris del segle XXI. Totes dues institucions estimulen al desenvolupament d'estratègies i accions que ajudin a millorar la formació dels professionals de la salut. L'OMS defineix la salut mediambiental pediàtrica (SMAP) com «els aspectes de la salut pediàtrica, incloent-hi la qualitat de vida, determinats per la interacció dels agents mediambientals físics, químics, biològics, psíquics i socials. Així com els aspectes, teòrics i pràctics, per avaluar, corregir, controlar i prevenir els factors mediambientals que afectin negativament la salut de les generacions presents i futures».
La salut mediambiental pediàtrica (SMAP) –o pediatria ambiental– és una subespecialitat pediàtrica que aborda la prevenció, la detecció, l’avaluació i el maneig de malalties i riscos mediambientals relacionats amb la salut dels infants.
Més del 40% de les malalties ambientalment relacionades recauen en els menors de 5 anys, tot i ser només el 12% de la població. Les característiques pròpies dels nens els fan especialment vulnerables als riscos mediambientals: els nens no són adults petits. Mengen més, respiren més i beuen més aigua per quilo de pes que els adults. La seva conducta social, la seva dependència dels adults o una major expectativa de vida, entre d’altres, fa que la població pediàtrica requereixi una atenció més intensa i especialitzada.
En aquest context, sorgeix la necessitat entre professionals de la Societat Catalana de Pediatria (SCP) de crear un grup de treball dirigit als factors ambientals determinants de la salut pediàtrica i amb la visió de protegir i millorar la salut i el medi ambient de la infància des de l’etapa preconcepcional fins al final de l’adolescència.