Tal i com expressa la OMS, l'adolescència es defineix com el període de vida en el qual l'individu transita des dels patrons psico-socials de la infantesa als de l'adultesa. Es tracta d'una etapa vital única en el desenvolupament, en la que s'inclou la maduresa orgànica, psicològica i sexual. El rang d'edat fluctua entre els 10 i 19 o 21 anys, segons la bibliografia consultada.
Tot i que és considerada una etapa saludable, durant l'adolescència poden aparèixer problemes de salut propis de les malaltís que apareixen en aquesta edat, o d'altres problemes de salut fruit dels intensos canvis físics, psicològics, emocionals i socials d'aquesta etapa; on la il·lusió per allò que és desconegut i cap a nous descobriments pot generar dubtes, temors o altres vulnerabilitats sobre l'adolescent com l'abús de substàncies tòxiques, els trastorns de la conducta alimentària, l'assetjament, les conductes sexuals de risc, els accidents, etc.
En aquesta etapa, a més, coincideix el fet del canvi de professional mèdic que l'ha atès des de pràcticament el naixement, dificultant encara més la relació metge-adolescent. D'altra banda, en aquests anys, el menor passa de ser depenent dels seus tutors a ser un menor madur o un major d'edat, el qual començarà a prendre decisions sobre la seva salut.
Considerant les particularitats d'aquesta etapa, sembla idoni la figura d'un referent o una unitat on s'abordi aquesta etapa des del màxim coneixement, empatia i des d'un enfoc multidisciplinar.
El projecte de la creació del grup de treball medicina de l'adolescència i de l'adult jove neix del desig d'afrontar aquesta etapa amb l'excel·lència i qualitat que es mereix. Sempre des d'un punt de vista centrat en els propis pacients: essent molt conscients de l'evolució de la societat, coneixent entre d'altres la diversitat en àmbits ètnics, afectivo-sexuals, corporals i d'identitat de gènere.
El grup de treball hauria d'estar enfocada en l'atenció mèdica integral i orientació especialitzada de l'adolescent i l'adult jove.
La realitat és que la major part dels adolescents són atesos per una varietat d'especialistes, que tot i ser brillants, han centrat la seva carrera professional i formació en la seva pròpia especialitat, sense considerar el conjunt del pacient amb les seves múltiples particularitats d'acord amb la seva etapa; és a dir que existeix mancança d'una atenció integral cap aquestes persones.
La majoria dels professionals tracten d'evitar l'atenció als adolescents atenent la falta de seguretat i capacitats de maneig de temes com els trastorns del comportament alimentari, psicosocials, relatius a la sexualitat o l'abús de substàncies tòxiques. I si a la manca de coneixements s'afegeix la manca de temps per dedicar-se a ells, la dificultat de controlar la
intimitat i confidencialitat dels temes entre el pacient, els seus pares i el metge, és fàcil comprendre el perquè aquests pacients no són estimats en gairebé cap pràctica mèdica.
D'altra banda, la formació que s'imparteix sobre adolescència en la formació dels residents de pediatria a Espanya és molt limitada tot i que estigui recollida com a objectiu al programa de Pediatria i les seves àrees Específiques del Ministeri de Sanitat. De la mateixa manera succeeix amb la formació sobre adolescents que tenen els metges de família, que és molt reduïda, i de fet, no consta com a objectiu al programa de formació publicat per la Comissió Nacional de l'especialitat de Medicina Familiar i Comunitària.
Això ajuda a perpetuar el problema actual, ja que en no haver-hi suficients facultatius formats a Medicina de l'Adolescència (MA), es disposa de menys facultatius i l'atenció a aquest col·lectiu és cada vegada és més deficitària.
A l’any 2014 la OMS publicà un informe on quedava patent la necessitat que els adolescents puguin gaudir d’una atenció sanitària diferenciada de la població pediàtrica i de l’adulta, a fi de poder cobrir les seves particulars necessitats. Entre aquestes necessitats, haurien de quedar cobertes: la salut mental, la salut sexual i reproductiva, el VIH, violència i maltractament, consum de substàncies, atenció clínica integrada als trastorns comuns, nutrició i activitat física.
Els adolescents amb trastorns mentals s’han d’enfrontar als reptes de la vida convivint amb l’estigma, l’aïllament i la discriminació. En aquest sentit, entre els 4 objectius generals descrits en el Pla d’Acció Sobre Salut Mental 2013-2020 de l’Organització Mundial de la Salut en destaca el de ‘posar en pràctica estratègies de promoció i prevenció en el camp de la salut mental’ (OMS 2013). L'evidència actual reforça la conveniència d'optimitzar l'abordatge precoç de la gran majoria dels problemes i alteracions pels quals pateixen els adolescents des d'un punt bio-psico- social, en la mesura que la demora en el diagnòstic i l'inici de tractament va associat a un pitjor pronòstic i més complexitat del tractament. Si considerem que més de la meitat dels trastorns psicopatològics i altres patologies debuten abans dels 18 anys, és clara la necessitat de dotar adequadament la Medicina de l'Adolescència i l'Adult Jove amb els recursos adients per tractar el pacient adolescent. En aquest sentit, l’evidència científica recomana poder disposar de recursos que donin cobertura als diferents nivells assistencials: ambulatori, especialitzat i hospitalització. A més, és important que tots els recursos s'estructurin amb una visió comunitària, mantenint una estreta relació amb els recursos d'ensenyament, serveis socials i atenció primària, per facilitar la rehabilitació i la reintegració a la comunitat dels adolescents amb algun tipus de problema o patologia.
Els objectius del grup de treball s’han realitzat considerant la situació de la salut i el benestar dels adolescents, realitzant una revisió de la bibliografia i informes publicats; entre d’altres: